Carles Terès Bellès és de la collita del 62. Nascut a Barcelona de pare ribagorçà (Estopanyà) i mare matarranyenca (Queretes), mai no va deixar de notar al clatell el buf del Ponent. Es va formar i treballar com a dissenyador gràfic (escola Massana), una feina relativament creativa que, durant un parell d’anys, va haver de simultaniejar amb la d’esmolet —això sí, dels bons.
Quan per fi es va decidir a formar una família, va deixar l’agència (de la qual n’era el Cap d’Estudi) va agafar els trastos, i de la mà d’una torredarquina, va instal·lar-se a la vila més meridional de la Franja.
Per a bé o per a mal, va dur el disseny gràfic professional a Alcanyís i a tota la seua zona d’influència, i va convèncer la seua torredarquina per a què l’ajudés. Gràcies a aquest ofici, ha tingut la fortuna de poder dissenyar i maquetar alguns dels llibres en llengua catalana que s’editen a Aragó.
Per matar el cuc de l’escriptura, que l’havia rosegat des de ben menut, l’any 95 va iniciar la col·laboració amb el col·lectiu Viles i Gents, autors de la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès, la Comarca d’Alcanyís.
Des de l’any 2003 escriu també per a la revista Temps de Franja, amb una columna anomenada «L’esmolet», en homenatge al seu pare i a aquest ofici en extinció.
A banda d’això, moltes pàgines escrites però molt poques publicables; tan sols un parell o tres de contes infantils (Cavall Fort, Sorolla’t...). Algun concurs literari a l’adolescència semblà apuntar alguna cosa, que, pel que s’ha vist, ha hagut d’esperar trenta anys per a descloure’s.

Ha obtingut el premi Guillem Nicolau 2011 per la seva obra Licantropia. El jurat va considerar que l'obra era mereixedora del premi per què "tradició i innovació conviuen dins una fabulació plena d'imaginació i interès a través d'una estructura narrativa travada i rica".

Potser la concessió del Guillem Nicolau badarà definitivament el sac de les històries que ha dormit en un racó de la seua rutina quotidiana.